Imagen FB de Pere Bessó
MUTILACIONS
Domèstics ja els taüts, sorgeixen els ganivets petrificats del sanglot, el metall de la indiferència amb els seus dies inhàbils, i aquest parpelleig crescut en la broma vermella dels bisturís. (Mai no sabí si tornaries mutant enmig de la pols, o si la pedra era només part del conjur pervers de les resignacions. O si la nuditat desplomada substituïa les ombres clavades en el tòrax.)
Veig corcats els ossos de l’hivern, àcida la pústula cega de les paraules, fermentats de desert les iliades, finides les etimologies del vertigen.
Autòmata en la degradació de les hores, el fum fa més fosca la demència. Entre les teues cuixes el terrat indesxifrable de les carnisseries, els estats incerts de l’escriptura al carrer, els monts de pietat fets de deshores.
Davant del reble venerable de les finestres, només l’arca, i alguns llocs subvertits. Aquelles mutilacions omnipresents en les fusteries.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
MUTILACIONES
Domésticos ya los ataúdes, surgen los cuchillos petrificados del sollozo, el metal de la indiferencia con sus días inhábiles, y este parpadeo crecido en la bruma roja de los bisturís. (Nunca supe si volverías mutante en medio del polvo, o si la piedra era sólo parte del conjuro avieso de las resignaciones. O si la desnudez desplomada sustituía las sombras clavadas en el tórax.)
Veo carcomidos los huesos del invierno, ácida la pústula ciega de las palabras, fermentados de desierto los ijares, fenecidas las etimologías del vértigo.
Autómata en la degradación de las horas, el humo hace más oscura la demencia. Entre tus muslos la azotea indescifrable de las carnicerías, los estados inciertos de la escritura en la calle, los montepíos hechos de deshoras.
Ante el cascajo venerable de las ventanas, sólo el arca, y algunos lugares subvertidos. Aquellas mutilaciones omnipresentes en las carpinterías.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André
Cruchaga
