jueves, 4 de junio de 2020

ESTAT DE TENSIÓ

Imagen Pinterest






ESTAT DE TENSIÓ




En aquesta vena trencada, només la bogeria, o la seua tensa corda de niló al voltant de la gola. Ens supuren els carrers i el seu huracà darrere de les parets. I les seues mirades esbargides d’antre i la pols obstinada dels morts. Ací, una mena d’infern minuciosament dissenyat com un ganivet d’immensa orfandat. A estones ens fa mal la reverberació de les mans del suïcida, o del dèspota, les seues paraules escaldades, el seu riure de llum absent. (Amb tot, procure rentar el greix diluït de la darrera ranera gravada a l’espill; de tornada, al xiprer del teu pubis, aquella alba derruïda en la soledat de les randes.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ESTADO DE TENSIÓN





En esta vena rota, solo la locura, o su tensa cuerda de nylon alrededor de la garganta. Nos supuran las calles y su huracán detrás de las paredes. Y sus esparcidas miradas de antro y el polvo obstinado de los muertos. Aquí, una especie de infierno minuciosamente diseñado como un cuchillo de inmensa orfandad. A ratos nos duele la reverberación de las manos del suicida, o del déspota, sus palabras escaldadas, su risa de luz ausente. (Con todo, procuro lavar la grasa desleída del último estertor grabado en el espejo; de regreso, al ciprés de tu pubis, aquella alba derruida en la soledad de los encajes.)

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga