miércoles, 27 de febrero de 2019

ESPESSOR DEL POLS

©Pintura de Franz Kline





ESPESSOR DEL POLS




… y anoche, en medio de los brindis, me hablaron
las dos lenguas de sus senos abrasadas a la sed.
César Vallejo




Ací, en secret, el teu cos abrasat en despertar del temps: en el trau de la pluja, els detalls dels porus, la claredat del cristall damunt dels teus pits i aquesta mena, gairebé caritativa, de beure la música del recòndit. (Des del teu tòrax l’esllavissada del combat i el redoblament de llum dels panteixos.)
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESPESURA DEL PULSO




… y anoche, en medio de los brindis, me hablaron
las dos lenguas de sus senos abrasadas a la sed.
César Vallejo




Aquí, en secreto, tu cuerpo abrasado al despertar del tiempo: en el ojal de la lluvia, los pormenores de los poros, la claridad del cristal sobre tus senos y esta suerte, casi caritativa, de beber la música de lo recóndito. (Desde tu tórax el deslave del combate y el redoble de luz de los jadeos.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Franz Kline

VENT DE LA TORTURA

©Pintura de Hervé Lenouve






VENT DE LA TORTURA




Hay un viento que tortura a los murciélagos
y están las plantas chamuscadas de los soles muertos…
Philip Lamantia




Des de l’absència d’un cos fugitiu, les paraules de la demència als carrers del teu cos: em torturen els rituals del vent que es cola en la lluerna de les teues cuixes. Al foc d’un blues vessat, aquest nosaltres que mor en la decrepitud d’un bordell. Cada dia som espills diferents en el catecisme de Déu, o mort eterna en una nit sense constel·lacions.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VIENTO DE LA TORTURA




Hay un viento que tortura a los murciélagos
y están las plantas chamuscadas de los soles muertos…
Philip Lamantia




Desde la ausencia de un cuerpo fugitivo, las palabras de la demencia sobre las calles de tu cuerpo: me torturan los rituales del viento que se cuela en el tragaluz de tus muslos. Al fuego de un blues derramado, este nosotros que muere en la decrepitud de un burdel. Cada día somos espejos diferentes en el catecismo de Dios, o muerte eterna en una noche sin constelaciones.

Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Hervé Lenouve

BUITS DEL QUOTIDIÀ

© Pintura de Franz Kline







BUITS DEL QUOTIDIÀ




Resten damunt de la taula tots els escalfreds: ací i ara el sens fi del tall i les existències amb prou feines visibles. En els embolcalls de l’entranya, la contrició de les agulles de cap i l’ebullició d’insomnis envoltants. He escoltat aquells pellams sords del solemne i els seus minuts copats de nits. A estones plouen en la boca terrossos d’amargor: al peu del cresol, l’instint reconstruint la rosada. Potser així, podré omplir els buits que ha deixat el licor i els desencerts, la fe perduda o desvalguda. Tot i que ja sepultades les vestimentes es fa inestroncable la fosforescència.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VACÍOS DE LO COTIDIANO




Están sobre la mesa todos los escalofríos: aquí y ahora el sinfín del filo y las existencias apenas visibles. En los envoltorios de la entraña, la contrición de los alfileres y la ebullición de insomnios envolventes. He escuchado aquellos pelambres sordos de lo solemne y sus minutos copados de noches. A ratos llueven en la boca terrones de amargor: al pie del candil, el instinto reconstruyendo el rocío. Quizás así, pueda llenar los vacíos que ha dejado el licor y los desaciertos, la fe perdida o desvalida. Aunque ya sepultadas las vestimentas resulta irrestañable la fosforescencia.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
© Pintura de Franz Kline