viernes, 28 de febrero de 2020

DIES INFAMES

Imagen Pinterest





DIES INFAMES




Vivim dies de creus i espills infames: sempre tinguí clares
les meues premonicions al voltant del país que tenim;
vivim les fètides transpiracions d’una cacera de sang
d’interminable i infame el sofisma que la sosté;
vivim dies de cacera i ningú no recorda els milers de morts
de la guerra, de la cendra i els trens soterrats
vivim sota dels vells poders del messianisme i ens arrossega
el pàl·lid ardor dels patetismes.
Veig els buits en la nuesa dels gestos.
Ulls de ferro creixen amb terror i fecunden la por.
Ulls amargs encenen el foc fins a aconseguir el mutisme:
ara s’escolta la veu a les parets, vel i desvetlament,
per l’amenaça imminent, pel somni que s’escapça.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DÍAS INFAMES




Vivimos días de cruces y espejos infames: siempre tuve claras
mis premoniciones sobre el país que tenemos;
vivimos las fétidas transpiraciones de una cacería de sangre
de interminable e infame el sofisma que la sostiene;
vivimos días de cacería y nadie se acuerda de los miles de muertos
de la guerra, de la ceniza y los trenes enterrados;
vivimos bajo los viejos poderes del mesianismo y nos arrastra
el pálido ardor de los patetismos.
Veo los huecos en la desnudez de los ademanes.
Ojos de hierro arrecian con terror y fecundan el miedo.
Ojos amargos encienden el fuego hasta alcanzar el mutismo:
ahora se escucha la voz en las paredes, velo y desvelo
por la amenaza inminente, por el sueño que se decapita.

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga