jueves, 3 de enero de 2019

ANTIGUITAT DE LA FLAMA

Imagen FB de Pere Bessó





ANTIGUITAT DE LA FLAMA




Escoltem la tempesta de la rosa de la nit al mateix temps que la mort rellisca entre les cuixes. Qui escapa d’aquests itineraris volubles de l’anatomia? Excavem en el xiprer de la llengua i deixem anar des del cel la tomba de llum dels orgasmes. Crema el monticle de la brasa: ací la tala de l’arbre o dels records. La casa de foc mossega com un gos el matoll del paradís. (Dins de la meua boca, l’olor de fang de la set, la música humitejada de les ombres. Després, només el congost.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ANTIGÜEDAD DE LA FLAMA




Escuchamos la tormenta de la rosa de la noche al tiempo que la muerte resbala entre los muslos. ¿Quién escapa de esos itinerarios volubles de la anatomía? Excavamos en el ciprés de la lengua y soltamos desde el cielo, la tumba de luz de los orgasmos. Arde el montículo de la brasa: ahí la tala del árbol o de los recuerdos. La casa de fuego muerde como un perro el matorral del paraíso. (En el interior de mi boca, el olor a barro de la sed, la música humedecida de las sombras. Después, sólo el desfiladero.)

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

SON INTERROMPUT

Imagen FB de Pere Bessó





SON INTERROMPUT




Al sender del nosaltres, els arbres de la tardor somien amb aquests lents horitzons endormiscats. 


Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SUEÑO INTERRUMPIDO




En el sendero del nosotros, los árboles del otoño sueñan con esos lentos horizontes a duermevela.


Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga