martes, 19 de enero de 2021

INCERTESA│ INCERTIDUMBRE

 

Imagen Pinterest




INCERTESA

 

 

Sóc l’incert al costat dels deserts que guarda la saliva.

Davant de la nit violenta de les baldes,

el pergamí de l’ànsia sense asil.

(Tota pèrdua és una sentència a la memòria,

febre terrible de ganivets.)

—Enmig del carrer, vós, furgant la despulla en els escapularis,

en els forats de les pedres,

en el buit que ens deixa la fam, malgrat tantes invocacions

al Santíssim i al cau dels pòlips dels altars.

Davant de l’ombra dels mercats, la commoció del campanar

i les mirades sense un desenllaç feliç.

Quant ens ensenyen les sabates quan furguem en les rajoles?

Ai, no sé si podrem dibuixar unicorns en el fons de les lleixes…

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

INCERTIDUMBRE

 

 

Soy lo incierto junto a los desiertos que guarda la saliva.

Ante la noche violenta de las aldabas,

el pergamino del ansia sin asilo.

(Todo extravío es una sentencia a la memoria,

fiebre horrenda de cuchillos.)

—En plena calle, vos, hurgando el despojo en los escapularios,

en los agujeros de las piedras,

en el vacío que nos deja el hambre, pese a tantas invocaciones

al Santísimo y a la madriguera de los pólipos de los altares.

Ante la sombra de los mercados, la conmoción del campanario

y las miradas sin un desenlace feliz.

¿Cuánto nos enseñan los zapatos cuando escarbamos en las baldosas?

Ay, no sé si podamos dibujar unicornios en el fondo de los anaqueles

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga