INTROSPECCIÓ EN LA CENDRA

Imagen FB de Pere Bessó

INTROSPECCIÓ EN LA CENDRA

Més enllà dels meus morts, són els cascos dels fèretres i la nit
deslligada de les introspeccions. L’udol de l’aigua o del vent.
Més enllà l’alter ego dels focs finits.
De sobte les estelles desmesurades de la història i el seu rastre
de fang i el seu viatge d’ombres i els seus tions d’ocell insomne.
Des del centre de l’alè, l’esclafit de la roba bruta
i una làpida de promeses que decolorà el vent amb la seua falsa
urbanitat: un abisme, és clar, sempre manca d’ulls i armaris de paret.
En l’horitzó del meu tràngol precipite la pluja fermentada del dol.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

INTROSPECCIÓN EN LA CENIZA

Más allá de mis muertos, están los cascos de los féretros y la noche
desasida de las introspecciones. El aullido del agua o del viento.
Más allá el alter ego de los fuegos fenecidos.
De pronto, las astillas desmesuradas de la historia y su rastro
de fango y su viaje de sombras y sus tizones de pájaro insomne.
Desde el centro del aliento, el estallido de la ropa sucia
y una lápida de promesas que descoloró el viento con su falsa
urbanidad: un abismo, claro, siempre carece de ojos y alacenas.
En el horizonte de mi trance precipito la lluvia fermentada del luto.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga