martes, 9 de marzo de 2021

DESCENS DELS BRAÇOS│ DESCENSO DE LOS BRAZOS

 

Imagen Pinterest



DESCENS DELS BRAÇOS

 

 

Sagnen els braços quan descenen a la fossa. Tot és sutge cap al cresol que ens il•lumina: de vegades les paraules són aigua morta, lents maniquins que descorren les seues pestanyes, jardins malbaratats davall de la pedra trencada: ací dorm el fred al pit i hi ha una soledat d’ulls i pensaments. I hi ha un espill de somnis descosits i una olor a nius envellits i una perpètua negació als esclats A l’altra banda del carrer, el mur de boira juga en les costelles dels gossos o sota el sostre on es fan bassal els meus braços.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

DESCENSO DE LOS BRAZOS

 

 

Sangran los brazos cuando descienden a la fosa. Todo es hollín hacia el candil que nos alumbra: a veces las palabras son agua muerta, lentos maniquíes que descorren sus pestañas, jardines gastados debajo de la piedra rota: aquí duerme el frío en el pecho y hay una soledad de ojos y pensamientos. Y hay un espejo de sueños descosidos y un olor a nidos envejecidos y una perpetua negación a los destellos. Al otro lado de la calle, el muro de niebla juega en las costillas de los perros o bajo el techo donde se hacen charco mis brazos.

Barataria, 2014

 

©André Cruchaga


No hay comentarios: