NOSTÀLGIA

Imagen FB de Pere Bessó

NOSTÀLGIA

Si alguna cosa resta és la llum dels ciris, o aquella saba de tile del cresol a l’entreson. Ressuscite en el vers final dels peus descalços, o en la plenitud inacabada dels ulls. En el firmament del sanglot, la brasa de la nit desembolica els records, l’afany gaudiós dels litorals. (Però ja estic cansat de claustre i metamorfosi, de mastegar els trossets de l’alba enmig del fred.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

NOSTALGIA

Si algo queda es la luz de los cirios, o aquella savia de tile del candil a duermevela. Resucito en el verso final de los pies descalzos, o en la plenitud inacaba de los ojos. En el firmamento del sollozo, la brasa de la noche desenreda los recuerdos, el afán gozoso de los litorales. (Pero ya estoy cansado de claustro y metamorfosis, de masticar los trocitos del alba en medio del frío.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga