Imagen cogida del FB de Pere Bessó
CONJECTURES
En quin regne els
espills deixen de ser agònics fragments del temps?
En quins jardins l’oblit és un altre jardí i no desert?
—No sé si importen les meues preguntes. No importa.
Tu, que t’endugueres el mar i els seus noms ofegats, ho sabràs.
Tremolen com lleus telegrames, els rellotges inescrutables de l’escuma;
ens mossega el genet dels somnis,
amb nosaltres la ciutat desconeguda de les paraules, les imatges d’un llenguatge
sense llànties o l’emmirallament d’una porta en la penombra.
(Cada jornada vincla els seus propis epitafis en el sens fi.)
En quins jardins l’oblit és un altre jardí i no desert?
—No sé si importen les meues preguntes. No importa.
Tu, que t’endugueres el mar i els seus noms ofegats, ho sabràs.
Tremolen com lleus telegrames, els rellotges inescrutables de l’escuma;
ens mossega el genet dels somnis,
amb nosaltres la ciutat desconeguda de les paraules, les imatges d’un llenguatge
sense llànties o l’emmirallament d’una porta en la penombra.
(Cada jornada vincla els seus propis epitafis en el sens fi.)
“ Conjectures”[‘Conjeturas’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ
CONJETURAS
¿En qué reino los espejos dejan de ser agónicos
fragmentos del tiempo?
¿En qué jardines el olvido es otro jardín y no desierto?
—No sé si importan mis preguntas. No importa.
Vos, que te llevaste el mar y sus nombres ahogados, lo sabrás.
Tiemblan como leves telegramas, los relojes inescrutables de la espuma;
nos muerde el jinete de los sueños,
con nosotros la ciudad desconocida de las palabras, las imágenes de un lenguaje
sin lámparas o el espejeo de una puerta en la penumbra.
(Cada jornada cimbra sus propios epitafios en el sinfín.)
Barataria, 17.I.2014
¿En qué jardines el olvido es otro jardín y no desierto?
—No sé si importan mis preguntas. No importa.
Vos, que te llevaste el mar y sus nombres ahogados, lo sabrás.
Tiemblan como leves telegramas, los relojes inescrutables de la espuma;
nos muerde el jinete de los sueños,
con nosotros la ciudad desconocida de las palabras, las imágenes de un lenguaje
sin lámparas o el espejeo de una puerta en la penumbra.
(Cada jornada cimbra sus propios epitafios en el sinfín.)
Barataria, 17.I.2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario