DORMENTS
En algun lloc del recòndit, mon pare armant els camins.
(Aquells
dorments de Las Pavas i San Isidro i Texistepeque),
els mateixos que mossegaren
l'horitzó de la meua infantesa i vessaren mustigats ferrocarrils,
allà, perduda la meua veu en l'estàtic.
Des del cudol, la flama absorbent dels ocells. (Encara la Fam
torba les meues artèries); però continue sostingut al camí, brisa
violenta la sal
de la pira, els rellotges immolats en la pluja, la brasa del cor
damunt de la pedra: en obrir els ulls, la remor de les llavors, aqueix
miracle
dels trens que desafien les pupil·les.
En algun lloc de la memòria, l'orfandat dels meus braços davant
del caliu de mon pare, la pols líquida dels rails…
Barataria, 2014
Del libro: 'Primavera de arcilla'
.
. Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
.
DURMIENTES
En algún lugar de lo recóndito, mi padre armando los caminos.
(Aquellos
durmientes de Las Pavas y San Isidro y Texistepeque),
los mismos que mordieron
el horizonte de mi infancia y derramaron mustios ferrocarriles,
allí, perdida mi voz en lo estático.
Desde el guijarro, la flama absorbente de los pájaros. (Todavía el
hambre
turba mis arterias); pero sigo sostenido al camino, brisa violenta la
sal
de la pira, los relojes inmolados en la lluvia, la brasa del corazón
sobre la piedra: al abrir los ojos, el rumor de las semillas, ese
milagro
de los trenes que desafían las pupilas.
En algún lugar de la memoria, la orfandad de mis brazos frente
al rescoldo de mi padre, el polvo líquido de los rieles…
Barataria, 2014
.
Del libro: Primavera de arcilla
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario