VIDRES PARAL•LELS
No és error aquesta doble cara dels
espills, sinó duplicitat d’imatges.
Hi ha una mena d’arrítmia en la
claredat.
A conseqüència de la nit, les ombres
amb inusitats campanars;
Hi ha alguna veu redemptora al
capdavall?
(Odie els forcats amortallats),
i el crit exhaust de les aixades.
En l’enlluernament de la respiració,
vaga proscrita la justícia.
Alguna estàtua, dreçada, restarà
impune després de tant de crit.
(El teu nom i el meu nom) abandona la prèdica de les tribunes,
Aquests rafals amb dents d’impassible
vigília.
Barataria, 2014
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
VIDRIOS PARALELOS
No es error esa doble cara de los
espejos, sino duplicidad de imágenes.
Existe una especie de arritmia en la claridad.
A consecuencia de la noche, las
sombras con inusitados campanarios;
¿Hay alguna voz redentora después de
todo?
(Odio los arados amortajados),
y el grito exhausto de los azadones.
En el deslumbramiento de la
respiración, vaga proscrita la justicia.
Alguna estatua, enhiesta, quedará
impune después de tanto grito.
(Tu nombre y mi nombre) abandona la prédica de las tribunas,
esos cobertizos con dientes de
impasible vigilia.
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario