RESSONS DEL BUIT

Imagen FB de Pere Bessó

RESSONS DEL BUIT 

Davant del miserable buit de les al·lucinacions cadascú remuga
els seus ocells engabiats.
La resta d’estridències passen a ser part de la neurosi vitalícia
que ens manté com criatures en balboteig permanent. 
Al feliç dia de la darrera fossa cap nom no és rellevant.
(Magritte cabdella la compassió dels fèretres en el seu bescoll.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ECOS DE LA OQUEDAD

Ante el miserable hueco de las alucinaciones cada quien rumia
sus enjaulados pájaros.
Las demás estridencias, pasan a ser parte de la neurosis vitalicia
que nos mantiene como criaturas en permanente balbuceo.
En el feliz día de la fosa última, ningún nombre es relevante.
(Magritte ovilla la compasión de los féretros en su cerviz.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga