CADA DIA M’ACOMIADE

Imagen FB de Pere Bessó

CADA DIA M’ACOMIADE

Pel pany de la memòria, els cudols recollits, sovint, amb el meu alé. De vegades la tempesta plora els seus morts, però ningú no resta en el cor per a lamentar-se. Torne al fred cada dia d’un país que crida les seues lamentacions. Un veu la ràfega eterna de l’incert i furga en les làpides més enllà de la rotació que propicia el vertigen. (Per si de cas, cada dia m’acomiade dels múltiples abismes de la misèria. Tot i així pronuncie el teu nom i aquelles distàncies que avancen en deliri.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CADA DÍA ME DESPIDO

Por la cerradura de la memoria, los guijarros recogidos, a menudo, con mi aliento. A veces la tormenta llora sus muertos, pero nadie queda en el corazón para lamentarse. Vuelvo al frío cada día, de un país que grita sus lamentaciones. Uno ve la ráfaga eterna de lo incierto y escarba en las lápidas más allá de la rotación que propicia el vértigo. (Por si acaso, cada día me despido de los múltiples abismos de la miseria. Aun así pronuncio tu nombre y aquellas distancias que avanzan en delirio.)

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga