miércoles, 20 de enero de 2021

ESPAVENT│ ASOMBRO

 

Imagen Pinterest




ESPAVENT

 

 

Dessagnades les lleixes de la memòria, no importa la simplesa

de las truites, ni aquestes ganes de llepar l’angoixa

en tocar la porta del foc.

En les llavors del purgatori esdevenen infinits pantans

(llepe les arrels

de la cambra on pernocten aquestes monstruositats);

mai els imaginaris no pinten trens, ni cometes infinites,

llevat de la pluja fortuïta que es clava en la pols.

En quina complicitat baixen els àngels a mossegar la carn

i els encaixos descrits en el somni?

Hi ha set des del melic fins al deliri de les illades.

Set memorable en un país maniàtic. Ossos que busquen reparació.

Set fins a les dents gastades dels pensaments…

San Francisco, CA, 2013

.

.

 

ASOMBRO

 

 

Desangrados los anaqueles de la memoria, no importa la simpleza

de las tortillas, ni estas ganas de lamer la angustia

al tocar la puerta del fuego.

En las semillas del purgatorio acontecen infinitos pantanos

(lamo las raíces

de la habitación donde pernoctan estas monstruosidades);

nunca los imaginarios pintan trenes, ni piscuchas infinitas,

salvo la lluvia fortuita que se clava en el polvo.

¿En qué complicidad bajan los ángeles a morder la carne

y los encajes descritos en el sueño?

Hay sed desde el ombligo hasta el delirio de los ijares.

Sed memorable en un país maniático. Huesos que buscan reparo.

Sed hasta los dientes gastados de los pensamientos…

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: