lunes, 25 de julio de 2022

Imagen FB de Pere Bessó



NOMÉS COMPTA EL QUE SOMIEM

 

 

En la foscor la intempèrie no té fronteres ni cap altre univers diferent a un túnel d’insomnis i conjurs. Pel nostre avenir els somnis ho amaguen tot, els castells de naips cremats per la foguera, l’animal que ens rosega el deliri, el llenguatge que ens escanya amb el tall d’amargs ganivets. Alguna cosa es trencà als ulls i això és evident. L’ocell del desert com l’ànima que fuig del clauer de l’ombra medrosa dels nostres noms. Sempre hi restem com animals cansats en la foscor: som ànimes a l’espill del qual es perdé l’amor, i només respirem la tempesta de taüts a la boca. A la riba dels cantons de l’espera, éssers del no-res en la trama de la indiferència. (Vostè alguna vegada pensà en l’amor, però ningú no se’n recorda. Ningú. Ni tan sols al coixí que acostuma a ser el confident dels nostres braços plens d’avidesa.)

-

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

SOLO CUENTA LO QUE SOÑAMOS

 

 

En lo oscuro la intemperie no tiene fronteras ni otro universo diferente a un túnel de insomnios y conjuros. Para nuestro porvenir los sueños lo ocultan todo, los castillos de naipes quemados por la hoguera, el animal que nos roe el delirio, el lenguaje que nos estrangula con el filo de amargos cuchillos. Algo se rompió en los ojos y eso evidente. El pájaro del desierto como el alma que huye del llavero de la sombra medrosa de nuestros nombres. Siempre estamos como animales cansados en la oscuridad: somos almas en cuyo espejo se perdió el amor, y solo respiramos la tormenta de ataúdes en la boca. A la orilla de las esquinas de la espera, seres de la nada en la trama de la indiferencia. (Usted alguna vez pensó en el amor, pero nadie lo recuerda. Nadie. Ni siquiera en la almohada que suele ser la confidente de nuestros brazos colmados de avidez.)

.

Del libro: “Ahora es de noche y tú no tienes nombre”, 2022.

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: