CLAREDATS FOSQUES

Imagen Pinterest

CLAREDATS FOSQUES

Transites entre els silencis rosegadors d’una taula buida. A la vorera del so desesperat, un ocell violent mormola en les nostres vides. Sempre, en algun lloc, els olors rancis del fem i la poca visió per a veure la sorpresa. Davant de tantes finestres, els jocs umbilicals de les ombres i el contagi groc del pols. Cada qui aprèn a lidiar amb l’alegria que va evaporant-se al cantó dels residus de l´alè. En aquest temps de clarors fosques, la nit, ni la memòria són diferents als matossars densos de l’aire.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CLARIDADES OSCURAS

Transitas entre los silencios roedores de una mesa vacía. Al borde del sonido desesperado, un pájaro violento murmura en nuestras vidas. Siempre, en algún sitio, los olores rancios de la basura y la poca visión para ver el asombro. Ante tantas ventanas, los juegos umbilicales de la sombras y el contagio amarillo del pulso. Cada quien aprende a lidiar con la alegría que se va evaporando en la esquina de los residuos del aliento. En este tiempo de claridades oscuras, la noche, ni la memoria son diferentes a los matorrales densos del aire.
.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga