SUFOCACIÓ HISTÒRICA

Imagen FB de Pere Bessó

SUFOCACIÓ HISTÒRICA

…vamos al borde
frágil de un montón de tierra.
César Vallejo

Mentre l’asfíxia s’amuntegue damunt del pit, l’enderroc històric
ens aventarà cap al rall ennegrit de les esquerdes;
creixen els mocadors sargits del plany i les negacions jurades
de l’encens: cadascú arremet amb les seues inclemències,
cadascú sua veritats alienes enmig del vòmit de la cridòria,
cadascú tus mentre camina la fullaraca del seu fetge.
Damunt del muntó de terra, s’erigeixen veritats sinistres:
bavegen els falsos estoicismes i les purulències del reble,
com l’espill de mosques de la nàusea.

A la vora de l’ofegament, la paràlisi col·lectiva de la demència.
I la seua set urgent que ens convoca despietadament i ens crida.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOFOCACIÓN HISTÓRICA

…vamos al borde
frágil de un montón de tierra.
César Vallejo

En tanto la asfixia se agolpe sobre el pecho, el escombro histórico
nos avienta hacia la atarraya ennegrecida de las grietas;
crecen los pañuelos zurcidos del llanto y las negaciones juradas
del incienso: cada quien arremete con sus inclemencias,
cada quien suda verdades ajenas en medio del vómito del griterío,
cada quien mientras camina tose la hojarasca de su hígado.
Sobre el montón de tierra, se erigen verdades siniestras:
babean los falsos estoicismos y las purulencias del cascajo,
como el espejo de moscas de la náusea.

Al borde del ahogo, la parálisis colectiva de la demencia.
Y su sed urgente que nos convoca despiadadamente y nos grita.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga