domingo, 27 de enero de 2019

ENMIG DEL SOMNI

Imagen FB de Pere Bessó





ENMIG DEL SOMNI




Ara parle amb mi des del fons: És cert el que veu la meua memòria, o tot fou un somni? —Tal vegada la nostàlgia siga més diàfana que no aquells carrers on s’ajuntava l’horitzó amb la gespa. Ací fa mal el catecisme amb les seues robes estranyes. Ací és amarga la fluïdesa de la molsa i els espectres. De totes les alegries possibles, encara n’hi ha algunes a l’armari de rebost del coixí.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EN MEDIO DEL SUEÑO




Ahora hablo conmigo desde lo hondo: ¿Es cierto lo que ve mi memoria, o todo fue un sueño? —Quizás la nostalgia sea más diáfana que aquellas calles donde se juntaba el horizonte con el césped. Aquí duele el catecismo con sus extrañas ropas. Aquí es amarga la fluidez del musgo y los espectros. De todas las alegrías posibles, hay unas todavía en la alacena de la almohada.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: