CRÒNICA DE L’ESPILL

Imagen FB de Pere Bessó

CRÒNICA DE L’ESPILL

Els batecs són un altre ganivet apuntant a les estrelles. Això pensem quan deixem d’enfonsar la boca en el beuratge de les velles setmanes corcades. Ara, és clar, tot sembla lloança, o udol de gos perdut als erms de l’aroma marginal dels carrers. En l’espill flameja la rosa del presidi i la seua romeria de saliva innegociable. Fet l’examen de consciència, no deixen de ser estranys els il·lícits del foc refrigerat de les cuques de llum.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CRÓNICA DEL ESPEJO

Los pálpitos son otro cuchillo apuntando a las estrellas. Eso pensamos cuando dejamos de hundir la boca en el brebaje de las viejas semanas carcomidas. Ahora, claro, todo parece alabanza, o aullido de perro perdido en los baldíos del aroma marginal de las calles. En el espejo flamea la rosa del presidio y su romería de saliva innegociable. Hecho el examen de conciencia no dejan de ser extraños los ilícitos del fuego refrigerado de las luciérnagas.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga