Imagen FB de Pere Bessó
ULLS INSOMNES
L’ull i el seu nus d’ombres damunt de la roca de carnisseries insomnes,
l’ànima desembeinada en les ferreries del
temps,
els horitzons desapareguts en els llums de
les al·legories,
l’armadura de mussol que toca arrossegar
en la bogeria,
Les
gàbies mesquines en què es fiquen els minuts:
teixir i desteixir en les mutilacions
de la nit sense llàntia,
cremar en la malenconia d’una brasa, com
qualsevol absurd,
ballar al cantó del vertigen sense
impugnar res,
pensar en cada un dels dimonis que habiten
l’espill,
mossegar les randes com a autosacrifici,
llepar la nitidesa dels còdols enmig de
tanta pèrdua i, al final, desertar,
només desertar d’un masclet.
Llostregen ombrívoles les màscares de
l’autoflagelació:
cau la variada nàusea de les disfresses.
Tot resulta ser comèdia.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
OJOS INSOMNES
El ojo y su nudo de sombras sobre la roca
de carnicerías insomnes,
el alma desenvainada en las herrerías del
tiempo,
los horizontes desaparecidos en las luces
de las alegorías,
la armadura de búho que hay necesidad de
arrastrar en la locura,
las jaulas mezquinas en las que se meten
los minutos:
tejer y destejer en las mutilaciones de la
noche sin lámpara,
arder en la melancolía de una brasa, igual
que cualquier absurdo,
bailar en la esquina del vértigo sin
impugnar nada,
pensar en cada uno de los demonios que
habitan el espejo,
morder los encajes como autosacrificio,
lamer la nitidez de los guijarros en medio
de tanto extravío,
y al final, desertar, sólo desertar de un
petardo.
Amanecen sombrías las máscaras de la
autoflagelación:
cae la variada náusea de los disfraces.
Todo resulta ser comedia.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario