sábado, 1 de agosto de 2020

HANGAR CLANDESTÍ │ HANGAR CLANDESTINO

Imagen FB de Pere Bessó






HANGAR CLANDESTÍ




Mâinile tale de flori întorc răsuflarea lunii. Strigătul tău mă trezește,
o curbă neterminată în părul meu decupează nopți grăbite
ca o lecție de răbdare.
Marilena Apostu




Dins de l’hangar de la nit, aquelles mans d’horitzó al meu darrer esbufec. Sí, una finestra deturada als meus ulls, de vegades penjant del mormol d’algun ocell en el forcó de la deshora. Entre els colors verdosos dels rails de l’ofec, els cossos enredrats en la trena de pol·len de la nuesa. En el fonògraf del panteix, la brasa destila les seues heretgies. O aqueixa son que es gasta en els esclafits del fang.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HANGAR CLANDESTINO




Mâinile tale de flori întorc răsuflarea lunii. Strigătul tău mă trezește,
o curbă neterminată în părul meu decupează nopți grăbite
ca o lecție de răbdare.
Marilena Apostu




Dentro del hangar de la noche, aquellas manos de horizonte en mi último resuello. Sí, una ventana detenida en mis ojos, a veces colgando del murmullo de algún pájaro en el horcón de la deshora. Entre los colores verdosos de los rieles del ahogo, los cuerpos enredados en la trenza de polen de la desnudez. En el fonógrafo del jaleo, la brasa destila sus herejías. O ese sueño que se gasta en los estallidos del fango.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: