IDENTITAT
Sóc jo i ningú més en aquest miratge que consumeix el calendari. Per
ser, caminí els camins més adustos, el martell i el clau i la balda. Rentí la
meua veu en el lavatori del refilet, trenquí el mar de nusos de l’abisme i
caminí. Caminí tots els dies, sense que el treball fóra cansament. (En algun moment les dents trencaren les
vísceres, pensí en l’herència del temps i les seues seqüeles, pensí en llevar
la malesa als dilemes.) Ara, ressuscitat, desafie el propi foc de la
vigília…
San Francisco, CA, 2013
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
IDENTIDAD
Soy yo y nadie más en este espejismo que consume el calendario. Para
ser, caminé los caminos más adustos, el martillo y el clavo y la aldaba. Lavé
mi vos en el lavatorio del trino, rompí el mar de nudos del abismo y caminé.
Caminé todos los días, sin que el trabajo fuese cansancio. (En algún momento los dientes rompieron las vísceras, pensé en la
herencia del tiempo y sus secuelas, pensé en quitar la maleza a los dilemas.)
Ahora, resucitado, desafío al propio fuego de la vigilia…
San Francisco, CA, 2013
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario