Imagen FB de Pere Bessó
DENSITAT
En la mateixa densitat de les ombres som un: ens cremen els batecs que crivellem, el mugit de les deshores, els transeünts que traspuen damunt de la intempèrie del fullatge. Des de dins es perceben carrers de fred i grinyols de la fusta que parla amb l’aire. Tot i això, ajuntem els bocinets de tendresa i els donem sentit als ulls, al frec dels cossos habitats per la foguera. (Potser ens abastarà el temps per tal d’escriure damunt del coixí tots els camins del subsòl.)
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
DENSIDAD
En la misma densidad de las sombras somos uno: nos queman las pulsaciones que acribillamos, el mugido de las deshoras, los transeúntes que exudan sobre la intemperie del follaje. Desde adentro se perciben calles de frío y chirridos de la madera que habla con el aire. Aun así, juntamos los pedacitos de ternura y le damos sentido a los ojos, al roce de los cuerpos habitados por la hoguera. (Tal vez nos alcance el tiempo para escribir sobre la almohada, todos los caminos del subsuelo.)
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario