COS IMPÀVID

Imagen FB de Pere Bessó

COS IMPÀVID

Restes ancorada davant dels fluids ignis del desglaç. Potser perquè aquesta captivitat és l’altra versió de l’Au Fènix, l’apetit que es fa etern en el melic, o la llum que canta inefable en la foguera. —En l’eclipsi del port maduren les guspires, magnànim enderroc de tot el vivent. (Finalment, em quede només amb la teua hermètica agonia, i vetle la nuesa de set de la ferida.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CUERPO IMPÁVIDO

Te quedas anclada frente a los fluidos ígneos del deshielo. Acaso porque este cautiverio es la otra versión del Ave Fénix, el apetito que se hace eterno en el ombligo, o la luz que canta inefable en la hoguera. —En el eclipse del puerto maduran las centellas, magnánimo escombro de todo lo viviente. (Al final, me quedo solamente, con tu hermética agonía, y velo la desnudez de sed de la herida.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga