jueves, 12 de agosto de 2021

CRUÏLLA │ ENCRUCIJADA

 

Imagen FB de Pere Bessó


CRUÏLLA

 

 

Allí donde otros exponen su obra yo sólo pretendo mostrar mi espíritu.

Vivir no es otra cosa que arder en preguntas.

Antonin Artaud

 

 

He anat despullant les paraules amb la il•lusió de qui busca una drecera a la vora del niu que fa la vigília. A l’ensems de la tempesta, les cruïlles del sahumeri de la ferida que fa mal tots els dies a la gola. —Tantes preguntes i cap resposta. Tanta missa sense hòsties en la concavitat de les mans. Tant d’anar cap enrere amb la mateixa brutícia que ruga els punts cardinals. Tants clavells tallats en un món amb parets. Al costat del cent cremat de l’esperança, només la taula de pedra de l’ofec i la tortura de l’ala finida. Als carrers remuga el cor, mentre ensopegue amb finestres que desdiuen la virtuositat del cel.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

ENCRUCIJADA

 

 

Allí donde otros exponen su obra yo sólo pretendo mostrar mi espíritu.

Vivir no es otra cosa que arder en preguntas.

Antonin Artaud

 

 

He ido desnudando las palabras con la ilusión de quien busca un atajo a la orilla del nido que hace la vigilia. Al mismo tiempo de la tormenta, las encrucijadas del sahumerio de la herida que duele todos los días en la garganta. —Tantas preguntas y ninguna respuesta. Tanta misa sin hostias en la concavidad de las manos. Tanto ir hacia atrás con la misma mugre que arruga los puntos cardinales. Tantos claveles cortados en un mundo con paredes. Junto al ciento quemado de la esperanza, solo la mesa de piedra de la asfixia y la tortura del ala fenecida. En las calles rumia el corazón, mientras tropiezo con ventanas que desdicen la virtuosidad del cielo.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: