SET AMB ALGUN RECORD

Imagen FB de Pere Bessó

SET AMB ALGUN RECORD

Sempre pense en la història dels ocells i el seu cant mullat enmig del cerç. Un ala de pedra mossega les meues cataractes i així succeeix la degradació dels meus abismes. La història del fang em recorda cada jornada: en cada faena motlure ales malgrat els buits que puguen restar en les deformitats. Ara em repetesc amb èmfasi en els espills que em travessen la gola. (Gemegues quan flueixen el cel i la sang que clama per una porta. En la tremolor de les parpelles, aquell penyal que es deixa veure a mitja llum.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SED CON ALGÚN RECUERDO

Siempre pienso en la historia de los pájaros y su mojado canto en medio del cierzo. Un ala de piedra muerde mis cataratas y así sucede la degradación de mis abismos. La historia del barro me recuerda cada jornada: en cada faena moldeo alas pese a los vacíos que puedan quedar en las deformidades. Ahora me repito con énfasis en los espejos que atraviesan mi garganta. (Gimes cuando fluyen el cielo y la sangre que clama por una puerta. En el temblor de los párpados, aquel peñasco que se deja ver a medialuz.)

.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga