©Pintura de Antoni Tàpies
INFINIT
EN RUÏNES
Necessària la
cremada prematura de la pedra en el fosc resplendor del que s’endinsa en el
tronc dels dies insaciables: la fusta o l’argila en aquesta cruïlla del baf de
canelobres lascius en la pelvis del metall de la nit. Davant de l’ànima
reverberen les pol·lucions d’aquell terror de murs indomables, d’aquel farcell
d’abismes en la sufocació del botxí suïcida d’ocells inabastables. A la vora
del fred, una creu de gossos mossega l’oculta humitat de les illades.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
INFINITO EN RUINAS
Necesaria la
quemadura prematura de la piedra en el oscuro resplandor del gusano que se
adentra en el tronco de los días insaciables: la madera o la arcilla en esta
encrucijada del soplo de candelabros lascivos en la pelvis del metal de la
noche. Ante el alma reverberan las poluciones de aquel terror de muros
indomables, de aquel petate de abismos en el sofoco del verdugo suicida de
pájaros inasibles. En la orilla del frío, una cruz de perros muerde la oculta
humedad de los ijares.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga
©Pintura de Antoni Tàpies
No hay comentarios:
Publicar un comentario