AUTOMATISME

Imagen cogida del FB de Pere Bessó

AUTOMATISME

Veig com bramen els caps trencats en una desfilada indefinible.
Com a ramat l’amputació d’ulls i memòria.
No té sentit aquest cadàver al qual li han buidat els ulls,
tampoc l’amnèsia amb els seus cascos atroços, ni els ulls urgits
de boira, ni la pudor amb les seues retines retortes.
És trist un país tancat en faenes de cec, sense revelacions,
amb botxins disfressats d’innocència.
La veritat que ix a la vista, es el crim perfecte a la raó.
Cruixen, desbocats, els cementiris com trens confusos:
ja veiem que el futur és un malson amb tapaboques,
ja veiem que el país està fet de repunts i fracassos reincidents

i patètics murals.
Només així m’explique l’horitzó i els seus vagits atroços.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AUTOMATISMO

Veo como mugen las cabezas rotas en un desfile indefinible.
Como rebaño la amputación de ojos y memoria.
No tiene sentido ese cadáver al que le han vaciado los ojos,
tampoco la amnesia con sus cascos atroces, ni los ojos urgidos
de niebla, ni el hedor con sus retinas retorcidas.
Es triste un país encerrado en labores de ciego, sin revelaciones,
con verdugos disfrazados de inocencia.
La verdad que salta a la vista, es el crimen perfecto a la razón.
Crujen, desbocados, los cementerios como trenes confusos:
ya vemos que el futuro es una pesadilla con tapabocas,
ya vemos que el país, está hecho de pespuntes y reincidentes
fracasos y patéticos murales.
Solo así me explico el horizonte y sus vagidos atroces.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga