Imagen FB de Pere Bessó
FOSCOS EXTERIORS
En la catacumba de la respiració, la
fumada i l’escòria,
els oracles bullents de l’inefable,
aquesta altra dimensió de la corrosió devorant.
Fins a quin punt la foscor s’entesta en allò seu i l’aliè,
i mossega la gespa ja sorda de les andanes?
—De sobte, la fullaraca calcinada és el meu trofeu:
m’acoste inevitablement a la despulla,
a la progressió dels esquelets de la nit amb els seus mussols,
a aquest mal de la destrossa dels llampecs.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
els oracles bullents de l’inefable,
aquesta altra dimensió de la corrosió devorant.
Fins a quin punt la foscor s’entesta en allò seu i l’aliè,
i mossega la gespa ja sorda de les andanes?
—De sobte, la fullaraca calcinada és el meu trofeu:
m’acoste inevitablement a la despulla,
a la progressió dels esquelets de la nit amb els seus mussols,
a aquest mal de la destrossa dels llampecs.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
OSCUROS EXTERIORES
En la catacumba de la respiración, la
humareda y la escoria,
los hirvientes oráculos de lo indecible,
esa otra dimensión de la corrosión devorante.
¿Hasta qué punto la oscuridad se obstina en lo suyo y lo ajeno,
y muerde el ya sordo césped de los andenes?
—De pronto, la hojarasca calcinada es mi trofeo:
me aproximo inevitablemente al despojo,
a lo progresivo de los esqueletos de la noche con sus búhos,
a este mal del destrozo de los relámpagos.
los hirvientes oráculos de lo indecible,
esa otra dimensión de la corrosión devorante.
¿Hasta qué punto la oscuridad se obstina en lo suyo y lo ajeno,
y muerde el ya sordo césped de los andenes?
—De pronto, la hojarasca calcinada es mi trofeo:
me aproximo inevitablemente al despojo,
a lo progresivo de los esqueletos de la noche con sus búhos,
a este mal del destrozo de los relámpagos.
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario