viernes, 10 de abril de 2020

AGONIA EN CALMA

Imagen Pinterest





AGONIA EN CALMA




Regire en els fulls grocs de l’ebriesa, el temps indecís en les finestres, el bassal de les veus que es queden empantanades, l’agulla de cap florida a punt d’entrar als ulls. Cada vegada, la mirada silenciosa de les meues paraules i una llanterna de coixins: cada vegada, els ofecs es capbussen en l’aigua calma de les paràboles. Al peu de la gaubança, deixen de gotejar en el meu alè les mortalles.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AGONÍA EN CALMA




Remuevo en los folios amarillos de la ebriedad, el tiempo indeciso en las ventanas, el charco de las voces que se quedan empantanadas, el alfiler de moho a punto de entrar a los ojos. Cada vez, la mirada silenciosa de mis palabras y una linterna de almohadas: cada vez, los ahogos se zambullen en el agua calma de las parábolas. Al pie del júbilo, dejan de gotear en mi aliento las mortajas.

Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga


No hay comentarios: