POTSER LA LLUM

Imafen FB de Pere Bessó

POTSER LA LLUM

Potser la llum com en l’encís d’un bes ens donarà la terra del país per a palpar-la i no la llàgrima inevitable dels cementiris: potser una gota de sol encantarà les paraules i no la cendra impacient de l’ocell finit (la inclemència és hostil mentre agonitza la nuesa dels meus espills així creue el foc immòbil de la pluja sense que ningú no ho recorde així el cavall cremat del desig en la pestilència del fred.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TAL VEZ LA LUZ

Tal vez la luz como en el hechizo de un beso nos de la tierra del país para palparla y no la lágrima inevitable de los cementerios: quizás una gota de sol hechice las palabras y no la ceniza impaciente del pájaro fenecido (la inclemencia es hostil mientras agoniza la desnudez de mis espejos así cruzo el fuego inmóvil de la lluvia sin que nadie lo recuerde así el caballo quemado del deseo en la pestilencia del frío.)

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga