Imagen Pinterest
EL MÓN
SOSTINGUT AL PIT
El món figura en la pedreta acumulada en les
butxaques o en la sabata tacada del xiscle en les especulacions del cel un
telescopi de xiulets ens vorella per explicar els caragols desbotonats de
l’últim impuls de la pedra de llança de la remor en una botella de batecs es
vessada l’aigua del mar: el miratge estreny les obscenitats del fum o la taca
de saliva llepada amb els dits de les darreres pol·lucions
res no és comprensible quan un medita en el patriotisme dels carrers o els
portals quan el llenguatge només propicia la nàusea i el cigne blanc de
l’eructe es perd en la penombra —ja ens hem acostumat a la llum lapidària de
les invocacions a la carícia trencada de l’inesperat a l’ull que esbufega en la
foscor del tinter del teu entrecuix o al fred negre de la tortura quan se
suspén en la pell la rosa de pols dels dies perduts una flor-i-col de brutícia
mossega l’olfacte fins deixar-me una flaire de sardina infatigable.
.
Poema d’ANDREI CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDREI CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
EL MUNDO SOSTENIDO EN EL PECHO
El mundo figura en la piedrita acumulada en los
bolsillos o en el zapato cerrado del chillido en las especulaciones del cielo
un telescopio de silbatos nos orilla para explicar los caracoles desabotonados
del último impulso de la piedra de lanza del rumor en una botella de pálpitos
se derramada el agua del mar: el espejismo aprieta las obscenidades del humo o
la mancha de saliva lamida con los dedos de las últimas poluciones nada es
comprensible cuando uno medita en el patriotismo de las calles o los portales
cuando el lenguaje únicamente propicia la náusea y el cisne blanco del eructo
se pierde en la penumbra —ya nos hemos acostumbrado a la luz lapidaria de las
invocaciones a la caricia rota de lo inesperado al ojo que resopla en la
oscuridad del tintero de tus entrepiernas o al frío negro de la tortura cuando
se suspende en la piel la rosa de polvo de los días perdidos una coliflor de
mugre muerde el olfato hasta dejarme un sahumerio de sardina infatigable.
Del
libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André
Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario