NUA A L’ULL D’AQUEST PAÍS

Imagen FB de Pere Bessó

NUA A L’ULL D’AQUEST PAÍS

Nua a l’ull d’aquest país de pantomimes nua no compten els meus abismes només les setmanes de gaudi que creuen la gespa del deliri ací ets sa i estalvi enmig dels meus porus (a fora el perill no deixa de ser barroer) res no seria amb un peu fora del desig res enmig de la mort de tots els dies res si en les ninetes ens manca aquesta petita resta d’ocells capbussant-se al pit.

.
Poema D’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DESNUDA EN EL OJO DE ESTE PAÍS

Desnuda en el ojo de este país de pantomimas desnuda no cuentan mis abismos sólo las semanas de júbilo que cruzan el césped del delirio aquí estás a salvo en medio de mis poros (afuera el peligro no deja de ser burdo) nada sería con un pie fuera del deseo nada en medio de la muerte de todos los días nada si en las pupilas nos falta ese puchito de pájaros zambulléndose en el pecho.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga