PORTA OBERTA

Imagen cogida de la red

PORTA OBERTA

Potser entra ací la llum al final de la pell? Potser bullen els espills
quan entre o isc dels records? —la pedra mossega els tamborinets
del sòl, les nits on lladruguen els gossos i endolen les ombres
del corb; arrossegue les meues dents buides,
flamegen diminutes les diademes dels peixos, les parets on encara
perviuen les esquerdes,
i la fatiga rovellada de les baldes.
Tot conflueix en el mateix punt: els racons invertits dels ràfecs,
els gestos cremant-se enmig de la boira. (D’ací foren expulsats
el meus peus: al·luciní contra els somnis, fins a enumerar una

darrere de l’altra, totes les edats de les fotografies.)
En la proesa de carregar els meus psrents, aplome els meus genolls sense pipolleigs…

“Porta oberta” [‘Puerta abierta’]d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

PUERTA ABIERTA

¿Acaso entra aquí la luz al final de la piel? ¿Acaso hierven los espejos
cuando entro o salgo de los recuerdos? —El granizo muerde los taburetes
del suelo, las noches donde ladran los perros y enlutan las sombras
del cuervo; arrastro mis dientes vacíos,
flamean diminutas las diademas de los peces, las paredes donde todavía
perviven las grietas,
y la fatiga enmohecida de las aldabas.
Todo converge en el mismo punto: los rincones invertidos de los aleros,
los gestos quemándose en medio de la niebla. (De aquí fueron expulsados
mis pies: aluciné contra los sueños, hasta enumerar una a una, todas
las edades de las fotografías.)
En la proeza de cargar a mis deudos, aplomo mis rodillas sin pestañeos…

Barataria, 31.X.2013