ARBRE

Imagen cogida de la red

ARBRE

Cada arbre, des de l’horitzó, és el portaveu del vent, invent de l’ombra.
No hi ha cap altra filosofia: l’ull escriu en l’escorça tots els seus atributs,
i reviu el riu de set de la trementina.
No hi ha cap altre esbós que pervisca en el mapa de la tinta, alta veu
en la llanterna dels arrels. (Des de l’inici de l’alba, s’acomoda el cerç
a l’aleteig i desprén l’aforisme dels calius.)
Si algú ho dubta, respira en el quadern amb l’escalfred mateix de l’alfabet.
Si algú el mira, és als trens i en acabant en la cendra de la paraula.
Si algú cruix, és l’alfabet en el paraigües de la pàgina.
Tu, amb les teues raneres sobtades davall del llençol…

“Arbre” [‘Árbol’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

ÁRBOL

Cada árbol, desde el horizonte, es el vocero del viento, invento de la sombra.
No existe otra filosofía: el ojo escribe en la corteza todos sus atributos,
y revive el río de sed de la trementina.
No hay otro boceto que perviva en el mapa de la tinta, alta voz
en la linterna de las raíces. (Desde el comienzo del alba, acomoda el cierzo
al aleteo, y desprende el aforismo de los rescoldos.)
Si alguien lo duda, respira en el cuaderno con el escalofrío propio del alfabeto.
Si alguien lo mira, está en los trenes y después en la ceniza de la palabra.
Si alguien cruje, es el alfabeto en el paraguas de la página.
Vos, con tus estertores súbitos debajo de la sábana…

Barataria, 17.II.2014