AL•LEGORIA

Imagen cogida de la red

AL·LEGORIA

Mentrestant a la taula unilateral de les mosques, els pamflets dels tovallons,
i el nom acostumat de les ulleres.
A meitat cendrer la comunió amb les depredacions, l’escala
que llepa els hivernacles, com els fills terribles de l’anonimat.
Ja m’he senyat abans de traspassar els cantons: 
és fàcil confondre
la branca del cerç amb el plany,
l’altura amb el sotsmón,
la feligresia amb l’ebrietat de determinats badalls.
Potser falta entendre les ales falses del foc i les arrugues als guants
de la taula i els ventalls d’aigua i els panys.

"Al·legoria" ['Alegoría'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

ALEGORÍA

Mientras en la mesa unilateral de las moscas, los panfletos de las servilletas,
y el nombre habitual de las ojeras.
A medio cenicero la comunión con las depredaciones, la escalera
que lame los invernaderos, como los hijos terribles del anonimato.
Ya me he santiguado antes de traspasar las esquinas: es fácil confundir
la rama del cierzo con el llanto,
la altura con el bajo mundo,
la feligresía con la ebriedad de ciertos resquicios.
Quizá falta entender las falsas alas del fuego y las arrugas en los guantes
de la mesa y los abanicos de agua y las cerraduras.

Barataria, 08.II.2014