CAMBRA

Imagen cogida de la red

CAMBRA

Mire els símbols quotidians del resplendor, l’altre ull dels records,
el pou de la cambra purificat als ulls, mentre la ciutat
continua saturada de transeünts i vigies.
Els carrers m’absorbeixen amb la frivolitat dels seus morts, amb el terror
desconfiat de les butxaques,
fins al punt de pensar en la immensitat de les aigües (viure sempre és
una possibilitat quan s’està al mig de noms prohibits: al llindar,
els llargs camins dels espills amerats.)
Els deliris de la memòria no deixen de tindre còdols encesos
i aglomeracions terribles, ací, a la llengua.
ja excavada la careta, puc escriure telegrames a la lucidesa.

“Cambra” [‘Habitación’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

HABITACIÓN

Miro los símbolos cotidianos del resplandor, el otro ojo de los recuerdos,
el pozo de la habitación purificado en los ojos, mientras la ciudad
permanece saturada de transeúntes y vigías.
las calles me absorben con la frivolidad de sus muertos, con el terror
desconfiado de los bolsillos,
al punto de pensar en la inmensidad de las aguas (vivir siempre es
una posibilidad cuando se está en medio de nombres prohibidos: en el umbral,
los largos caminos de los espejos empañados.)
los delirios de la memoria no dejan de tener guijarros encendidos
y terribles aglomeraciones, ahí, en la lengua.
ya cavado el antifaz, puedo escribirle telegramas a la lucidez.

Barataria, 31.i.2014