viernes, 8 de mayo de 2020

VAGUES RECORDS

Imagen FB de Pere Bessó






VAGUES RECORDS




From dream to dream and rhyme to rhyme I have ranged
In rambling talk with an image of air:
Vague memories, nothing but memories.
W.B. Yeats




Un arc de somnis es desprèn del llenç del temps. I ací, també, la carronya, el bull dels minuts en l’arc d’aire d’aquesta set que sovint ens sedueix. En l’entranya humida del silenci, la flassada dels records crida damunt del desvalgut rosegó, cec, de l’alba. Davant d’un alfabet de violes, el dur ull del remot que en res no redimeix aquesta mena d’edat consumida.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





VAGOS RECUERDOS




From dream to dream and rhyme to rhyme I have ranged
In rambling talk with an image of air:
Vague memories, nothing but memories.
W.B. Yeats




Un arco de sueños se desprende del lienzo del tiempo. Y ahí, también, la carroña, el hervor de los minutos en el arco de aire de esta sed que a menudo nos seduce. En la entraña húmeda del silencio, la cobija de los recuerdos grita sobre el desvalido mendrugo, ciego, del alba. Ante un alfabeto de alhelíes, el duro ojo de lo remoto que en nada redime esta suerte de edad consumida.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga


jueves, 7 de mayo de 2020

INDICI

Imagen FB de Pere Bessó






INDICI




Podem, ara, alçar la mirada cap a l’entranyable? Ajuntem perversió i lamentacions, i ací, en el forat de l’inusitat, els draps d’ombra de la infelicitat. Hi ha hores frenètiques i maldestres, capejants en el vertigen que propicien aquestes turbulències de l’insomni. Hi ha, també, premonicions a les que un no pot apel·lar. Mire una barricada de conjectures i caretes que s’adhereixen a la consciència. (Extenuat pels contrallums dels cossos, em desmesura una gota de set, la mateixa que llostreja en els forats del pit.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ASOMO




¿Podemos, ahora, levantar la mirada hacia lo entrañable? Juntamos perversión y lamentaciones, y ahí, en el agujero de lo inusitado, los trapos de sombra de la infelicidad. Hay horas frenéticas y torpes, cabeceantes en el vértigo que propician esas turbulencias del insomnio. Hay, también, premoniciones a las que uno no puede apelar. Miro una barricada de conjeturas y máscaras que se adhieren a la conciencia. (Extenuado por los contraluces de los cuerpos, me desmesura una gota de sed, misma que amanece en los agujeros del pecho.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

DARRER BUIT

Imagen FB de Pere Bessó





DARRER BUIT




Era l’estrèpit o el silenci com un suro d’aqueixes fustes finides. Ací, el vent de sang bevent-se els carrers i el ramat de rovell en les tanques dels cementiris. Era el gerro de l’espill de la consciència, el desconegut, finalment, al pit. Llostreja encara en la darrera alga de sutge de l’almoina, al raspall de les parpelles que s’acosten a la melmelada porpra del cel. La resta és la flor del badall en el circell de l’alba dels dits.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





POSTRER VACÍO




Era el estruendo o el silencio como un corcho de esas maderas fenecidas. Ahí, el viento de sangre bebiéndose las calles y el rebaño de óxido en las verjas de los cementerios. Era el jarro del espejo de la conciencia, lo desconocido al fin, en el pecho. Amanece todavía en la última alga de hollín de la limosna, en la escobilla de los párpados que se arriman a la mermelada púrpura del cielo. Lo demás es la flor del bostezo en el zarcillo del alba de los dedos.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

miércoles, 6 de mayo de 2020

MITJANIT

Imagen FB de Pere Bessó






MITJANIT




At night (…),
I heard the dead coach passing by,…
Katharine Tynan




“Els morts han de descansar fins a l’alba,” després de transitar la mitjanit: un cor de cadàvers canta els al·leluies i és terrible cada paraula de metall, entre àrids lliris, que s’escolta en l’urbs del tall d’un punyal. Quina nuesa apressant en la pols on dormen els gossos, en l’eterna vigília de la sang insomne. La veu és de metall como un reixat vexat per la intempèrie. Enterrem, diàriament, la llum seca dels taüts, llepant en silenci la darrera angoixa.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





MEDIANOCHE




At night (…),
I heard the dead coach passing by,…
Katharine Tynan




“Los muertos deben descansar hasta el alba,” después de transitar la medianoche: un coro de cadáveres canta los aleluyas y es terrible cada palabra de metal, entre áridos lirios, que se escucha en la urbe del filo de un puñal. Qué desnudez apremiante en el polvo donde duermen los perros, en la eterna vigilia de la sangre insomne. La voz es de metal como una verja vejada por la intemperie. Enterramos, a diario, la luz seca de los ataúdes, lamiendo en silencio la última congoja.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga