DESCENS A L’ABISME
Mossegue peixos com baixar a fondos abismes; ací, on la nuesa es redueix
a l’instint del cos i el món es dilata en el remot de la deriva, en la llengua
d’aigua de l’espill: un fèretre fosforescent crida en l’amulet de semen d’una
altra foguera, àvids els cellers de sal, circumciden l’onatge perpetu del
coixí. Diferents són els meus peus afonats als engonals del país: una alena
d’incertesa atordeix les mossegades de la penombra, o aquest vast entusiasme
per la nit.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
BAJO AL ABISMO
Muerdo peces como bajar a hondos abismos; ahí, donde la desnudez se
reduce al instinto del cuerpo y el mundo se dilata en lo remoto de la deriva,
en la lengua de agua del espejo: un féretro fosforescente grita en el amuleto
de semen de otra fogata, ávidas las bodegas de sal, circuncidan el oleaje
perpetuo de la almohada. Distintos son mis pies hundidos en las ingles del
país: una lezna de incertidumbre aturde los bocados de la penumbra, o ese vasto
entusiasmo por la noche.
.
Del libro: ‘Fuego de llaves
invisibles’, 2021
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario