DARRERE DEL FOC DELS COSSOS
Darrere del foc dels cossos, riu l’ardiment en els seus manuscrits de
saliva i aleteja la respiració els seus metalls ostentosos; ja caient la
vesprada el groc dels cossos i el tebi despertar dels cementiris. Aquests cementiris
amb què un ensopega en el coll espellifat dels imants llançats a la tempesta.
En els grans sadolls de l’ofec, no hi ha plusvàlua, sinó els camins incerts de
la tinta i la seua capçana de pou retallat.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
DETRÁS DEL FUEGO DE LOS CUERPOS
Detrás del fuego de los cuerpos, ríe el ardimiento en sus manuscritos de
saliva y aletea la respiración sus metales ostentosos; ya cayendo la tarde el
amarillo de los cuerpos y el tibio despertar de los cementerios. Esos
cementerios con los cuales uno tropieza en el cuello desvencijado de los imanes
arrojados a la tormenta. En los grandes hartazgos del ahogo, no existe
plusvalía, sino los caminos inciertos de la tinta y su yagual de pozo
cercenado.
.
Del libro: ‘Fuego de llaves
invisible’, 2021
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario