ULL ARRANCAT DE SOCA-REL
Després de la nit petrificada res no importa: cada dia s’esvaneix en la
flor groga de l’asfalt. El món està fet de glopades negres de rius deslligats. (Somií amb les ossades fervents dels límits
i els buits anònims del temps. Furguí en cada cos els meus malsons. Mosseguí la
lluna de carn enmig de les teues cuixes, el terraplè celeste del batec.) Deixí
de somiar amb el temps i l’espai, però no amb els cataclismes i els antres:
sempre sóc un home que es troba amb els carrers i les seues robes de sord
destí. El món és només la proporció de les meues clarividències.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
OJO DESCUAJADO
Después de la noche petrificada nada importa: cada día se desvanece en
la flor amarilla del asfalto. El mundo está hecho de bocanadas negras de ríos
desasidos. (Soñé con las osamentas
fervientes de los límites y los vacíos anónimos del tiempo. Hurgué en cada
cuerpo mis pesadillas. Mordí la luna de carne entre tus muslos, el terraplén
celeste del latido.) Dejé de soñar con el tiempo y el espacio, pero no con
los cataclismos y los antros: siempre soy un hombre que se encuentra con las
calles y sus ropas de sordo destino. El mundo solo es la proporción de mis
clarividencias.
.
Del libro: ‘Fuego de llaves
invisibles’, 2021
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario