UN LLOC ON ES
CONSAGRA EL ROS
En la molsa
de les pròpies impaciències, jaus amb el cor de raïm de la rosada: mossegue el
paisatge de les escletxes d’aquella vall de vent de presses indefugibles.
Sempre em veuràs ofegar-me en les teues revelacions. Qui pot resistir-se al teu
pubis sense crivellar el profús de la teua ombra, l’huracà de saliva que sagna
en els morfemes del torpediner assaonat en el bassal de la nit.
.. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
.
UN LUGAR
DONDE SE CONSAGRA EL ROCÍO
En el musgo
de las propias impaciencias, yaces con el corazón de uva del rocío: muerdo el
paisaje de las rendijas de aquel valle de viento de premuras insoslayables.
Siempre me verás ahogarme en tus revelaciones. Quién puede resistirse a tu pubis
sin acribillar lo profuso de tu sombra, el huracán de saliva que sangra en los
morfemas del torpedero sazonado en el charco de la noche.
.
Del libro: ‘Fuego de llaves invisibles’, 2021
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario