AIGÜES TÈRBOLES
Entre la perversitat del suny, les
aigües fúnebres dels estels:
cada centímetre de martiri, aixafa
els manuals verds de l’alegria.
Vivim la realitat fent udolades,
l’albir aplica els seus teoremes,
mentre la transparència es manté com un
desig.
Al goig tàctil de les portes, vis,
cega de sopor buscant finestres,
o la gebrada que ens deixen els
objectes de la gana.
L’ull es resisteix als negres
alambins del temps, a les noves
sense fonament, a les contradiccions
de l'escaramussa política,
envoltant i encegadora entre els
cruixits de la penombra.
(Un dia els nàufrags trobaran els fils del
magnetisme
dels pals o els reflectors per a llevar-se dels
porus la seua pàtina.)
San Francisco, California, 2013
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català
per PERE BESSÓ
.
AGUAS TURBIAS
Entre la perversidad del ceño, las
aguas fúnebres de las estrellas:
cada centímetro de martirio, aplasta
los manuales verdes de la alegría.
Vivimos la realidad dando alaridos,
el albedrío aplica sus teoremas,
mientras la transparencia se mantiene
como un deseo.
En el júbilo táctil de las puertas,
vis, ciega de sopor buscando ventanas,
o la escarcha que nos dejan los
objetos del apetito.
El ojo se resiste a los negros
alambiques del tiempo, a las noticias
sin fundamento, a las contradicciones
de la escaramuza política,
envolvente y enceguecedora entre los
crujidos de la penumbra.
(Un día los náufragos encontrarán los hilos del
magnetismo
de los mástiles o los reflectores para quitarse de
los poros su pátina.)
San Francisco, California, 2013
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André
Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario