SOBRETAULA
Al peu del fogó, els malabars de la tinta i el vi:
la nit i la voluntat i el brunzit de la impaciència
com a protagonistes de la nuesa de les pupil•les.
Tal un retrat dissolt en el mar, els trens empantanats
en les fotografies
i aquesta mena de multiplicar les paraules al calor
dels comiats.
Després de caminar per les rajoles de la fam,
la sobretaula despullada
d’ombres, i el jade les lluernes en la seua pròpia
harmonia.
(En algun lloc del
planeta hi ha urgències
i treves i oracles
insolubles.)
Enmig del bosc de la lectura, potser escriuré la meua
autobiografia,
Poter hauré de prestar-li els ulls a l’estany de la
nit.
mentre pense en l’aurora devorant-me en flames…
San Francisco, CA, 2013
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
.
SOBREMESA
Al pie del fogón, los malabares de la tinta y el vino:
la noche y la voluntad y el zumbido de la impaciencia
como protagonistas de la desnudez de las pupilas.
Tal un retrato disuelto en el mar, los trenes
empantanados
en las fotografías
y esta suerte de multiplicar las palabras al calor de
los adioses.
Después de caminar sobre las baldosas del hambre,
la sobremesa despojada
de sombras, y el jade las luciérnagas en su propia
armonía.
(En algún lugar
del planeta hay urgencias
y treguas y
oráculos insolubles.)
En medio del bosque de la lectura, quizá escriba mi
autobiografía,
quizá deba prestarle los ojos al estanque de la noche.
mientras tanto pienso en la aurora devorándome en
llamas…
San Francisco, CA, 2013
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario