VERSIÓ DELS RECORDS
Després de la carta del vent i els
adéus, l’imant de les estàtues
amb tòrrids ocells. (He d’interpretar els tovallons en
retrospectiva),
i aquests vidres llunyans de
l’avidesa.
Defuig els noms gastats per l’asfalt
i els pans, les edats
enverinades del coixí, la cicatriu
atrapada en el baf d’arrels.
—Mai no entenguí les butxaques
contrites de la boira, ni la nicotina
com un transeünt instintiu;
fou un altre el vent i la carta que
escriví a continuació del foc:
oblidí, —per cert—, el joc de
despullar-me
i la declaració lúdica dels ponts.
La memoria ja ha perdut els detalls
dels ports.
Només resten les errades.
San Francisco, CA, 2013
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
VERSIÓN DE LOS RECUERDOS
Tras la carta del viento y los
adioses, el imán de las estatuas
con tórridos pájaros. (Debo interpretar las servilletas en
retrospectiva),
y esos vidrios lejanos de la avidez.
Rehúyo a los nombres gastados por el
asfalto y los panes, a las edades
envenenadas de la almohada, a la
cicatriz atrapada en el vaho de raíces.
—Nunca entendí los bolsillos
contritos de la bruma, ni la nicotina
como un transeúnte instintivo;
fue otro el viento y la carta que
escribí a continuación del fuego:
olvidé, —por cierto—, el juego de
desvestirme
y la declaración lúdica de los
puentes.
Ya la memoria ha perdido los
pormenores de los puertos.
Sólo quedan las erratas.
San Francisco, CA, 2013
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario