martes, 12 de enero de 2021

CARRERS│ CALLES

 

Imagen Pinterest




CARRERS

 

 

He desfonat l’alè en aquests carrers freds: durs carrers i, de vegades, insuportables, vastos, encorbats. Ara avorresc aquests trens i els seus suburbis, aquests llargs espills de la fullaraca. Sovint el fred s’ha tornat càries en les meues mans maldestres. L’univers s’ha desintegrat minuciosament: Vespreja als ferros que travessen el pit (sense dubte l’insomni és una fracció de l’abisme.) Vastos i embogits bafs desperten enmig de la boira. El temps roda com un carrusel de cavalls…

San Francisco, CA, 2013

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

CALLES

 

 

He desfondado el aliento en estas calles frías: duras calles y, a veces, insoportables, vastas, encorvadas. Ahora aborrezco estos trenes y sus suburbios, estos largos espejos de la hojarasca. A menudo el frío se ha tornado caries en mis torpes manos. El universo se ha desintegrado minuciosamente: atardece en los fierros que atraviesan el pecho (sin duda el insomnio es una fracción del abismo.) Vastos y enloquecidos vahos despiertan en medio de la niebla. El tiempo rota como un carrusel de caballos…

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: