lunes, 7 de diciembre de 2020

RENÚNCIA│ RENUNCIA

 

Imagen Pinterest




RENÚNCIA

 

 

Lluny de les paraules fredes, la renúncia a retornar al calabós,

a la mateixa golfa i al joc d'atzar.

No-res com ésser lluny dels límits d'una llança.

No-res, potser, aprehendre el fil silenciós de la parla

sota la hipnosi d'un fèretre que es nega a la tirada del cos.

Al silenci on un aterra,

el llenguatge estrany de la boira que sap a una mena

de pell vívida, de pell que restà unida a la sang.

Clar és que sempre hi haurà preguntes, alguns somnis invalidats,

qui salvarà l'alegria, a meitat d'una llàgrima de mitjanit:

sempre queda el dubte i la por,

l' arc del cel de plenitud que mai no vingué a colpir el pit.

Sortosament tot s'esvaeix en la respiració tancada

dels ulls, encara que sempre hi haurà, és clar, una sensació

recurrent de precipici,

una ombra arnada a l'habitació d'ales i espills.

.

. Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

RENUNCIA

 

 

Lejos de las palabras frías, la renuncia a retornar al calabozo,

al mismo tabanco y al juego del azar.

Nada como estar lejos de los límites de una lanza.

Nada, tal vez, aprehender el hilo silencioso del habla

bajo la hipnosis de un féretro que se niega al apego del cuerpo.

Al silencio donde uno aterriza,

el lenguaje extraño de la niebla que sabe a una suerte

de piel vívida, de piel que quedó unida a la sangre.

Claro que siempre habrá preguntas, algunos sueños invalidados,

quién salvará la alegría, a mitad de una lágrima de medianoche:

siempre queda la duda y el miedo,

el arcoíris de plenitud que nunca vino a golpear el pecho.

Por suerte todo se desvanece en la respiración cerrada

de los ojos, aunque siempre habrá, claro, una sensación

recurrente de despeñadero,

una sombra apolillada en la habitación de alas y espejos.

 

Del libro: “Invención de la espera”, 2020

©André Cruchaga




No hay comentarios: