lunes, 7 de diciembre de 2020

RECERCA DE L'OBLIT │BÚSQUEDA DEL OLVIDO

 

Foto de Irma Haselberger


RECERCA DE L'OBLIT

 

 

 

Búscame en el olvido,

es el único refugio donde

la memoria no me encontrará.

María Roxana Muñoz

 

 

Algú, des de l'oblit, enyora trossets impertorbables

de memòria, murs abruptes per a preservar o deturar el fred,

aquesta mena de pregària en la sang quan ya fineix

l'aire en el llindar de la porta i només resta el desig

d'una mirada, la baldufa de gira-sol miolant

damunt del past dels ulls.

Mai no hi ha un aixopluc a voluntat en aquesta terra de sòlida mort.

En la lluna trista i abatuda del batec, l'única cosa certa és retornar

a l'espill per escoltar el so dels carrers,

la història subterrània del dol,

la pluja de l'oprobi elevada a llenguatge.

Mai no em fie d'aquell punt final en una veu trencada.

Mai de la felicitat del besllum del coixí amb ombres.

Basta ara amb comprendre la fugacitat com a senyal del temps.

.

. Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

BÚSQUEDA DEL OLVIDO

 

 

Búscame en el olvido,

es el único refugio donde

la memoria no me encontrará.

María Roxana Muñoz

 

 

Alguien desde el olvido, añora pedacitos imperturbables

de memoria, muros abruptos para preservar o detener el frío,

esa suerte de plegaria en la sangre cuando ya fenece

el aire en el umbral de la puerta y solo queda el deseo

de una mirada, el trompo de girasol maullando

sobre el pasto de los ojos.

Nunca hay un refugio a voluntad en esta tierra de sólida muerte.

En la luna triste y destruida del pálpito, lo único cierto es regresar

al espejo para escuchar el sonido de las calles,

la historia subterránea del luto,

la lluvia del oprobio elevada a lenguaje.

Nunca me fie de aquel punto final en una voz rota.

Nunca de la felicidad del destello de la almohada con sombras.

Basta ahora entender la fugacidad como señal del tiempo.

.

Del libro: “Invención de la espera”, 2020

©André Cruchaga

 


No hay comentarios: