viernes, 2 de octubre de 2020

GOLFA DE LA DESHORA│ DESVÁN DE LA DESHORA

Imagen  tomada de la red




GOLFA DE LA DESHORA

 

 

Com el vell forcó de la deshora, sagna el batec damunt de la tinta callada de la golfa. —En l’alt de la nit, una respiració de pins blaus com aquest encanteri infinit d’una carícia. (En el silenci agonitza la polifonia de l’estany, o aquella gerga d’exsudacions de les mans quan desperten en l’abundor dels teus pits.) De vegades, però, hi resten les ferides d’aquest llaüt que ha dansat en la falda.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

DESVÁN DE LA DESHORA

 

 

Como el viejo horcón de la deshora, sangra el pálpito sobre la tinta callada del desván. —En lo alto de la noche, una respiración de pinos azules como ese hechizo infinito de una caricia. (En el silencio agoniza la polifonía del estanque, o aquella jerga de exudaciones de las manos cuando despiertan en la abundancia de tus senos.) A veces, sin embargo, quedan las heridas de ese laúd que ha danzado en la falda.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: